Mentre la Generalitat presumeix de la Nova Fe, és rar el mes en què no isca a la llum la notícia de la construcció d'un nou centre privat; l'últim, precisament, a poca distància d'aquell. Una situació que convida a pensar per què el model sanitari valencià és tan suculent per a estes iniciatives que, d'altra banda, ja desperten airades protestes dels seus usuaris.
"Costarà 55 milions d'euros i donarà treball a 500 persones", arreplegava amb entusiasme la premsa local dilluns passat la notícia de l'obertura d'un nou hospital privat a València, prevista per a finals de 2014, molt prop d'on se situa la Nova Fe. No obstant açò, era difícil trobar cap article que es qüestionara el per què a una empresa de sanitat privada li interessaria obrir un hospital al costat del que se suposa que és la nau capitana de la sanitat pública valenciana. No hauria de ser precisament eixe un dels llocs amb menys clientela?
El curiós és que, segons informava el diari Las Provincias, el grup Quirón estaria pensant d'obrir un altre centre també en els voltants de la Nova Fe, hospitals tots dos que se sumarien al ja anunciat fa uns quants mesos, de gestió també privada, que planeja construir en el barri de Campanar la Universitat Catòlica. Què justificaria l'interés desmesurat d'estos grups empresarials per obrir este tipus de centres? Ricardo Campos, secretari provincial de sanitat del PSPV, hi té una resposta senzilla: "Quan el PP va arribar al poder en la comunitat, va engegar un pla de xoc per a reduir les llistes d'espera que consistia a desviar als hospitals públics pacients de la Seguretat Social, però eixe pla de xoc dura ja 16 anys i el seu cost deu haver superat els 300 milions d'euros".
Campos assenyala a més altres anomalies, com el fet que es deriven pacients, mentre els hospitals públics pràcticament romanen tancats. "No té sentit. Allò que caldria seria invertir eixos diners que es donen a la sanitat privada perquè els hospitals públics funcionen matí i vesprada", diu, "però hi ha un desviament molt descarat de recursos cap a la sanitat privada". Un desviament, cal afegir-hi, ben regulat, doncs com han confirmat diverses fonts sanitàries a este diari, quan es deriva pacients de la Seguretat Social a hospitals privats per a realitzar diverses proves, estes es reparteixen entre diferents centres, encara que es pogueren fer solament en un. Resultaria més còmode per al pacient, però el repartiment no seria equitatiu.
Un model pioner (i amb trampa)
Este desviament de recursos a hospitals privats va ser el principi de la política sanitària del PP valencià, però el seu cim arribaria amb el que s'ha definit com a Model Alzira. Un model en el qual, a diferència del neoliberal britànic —que impulsa a Espanya, per exemple, el govern d'Esperanza Aguirre— en el qual la construcció de l'hospital és a càrrec d'una unió temporal d'empreses (UTE) a canvi que esta en gestione l'explotació excepte en la matèria sanitària, la cessió és absoluta a la UTE, i s'estén fins i tot a la parcel·la sanitària.
El PP va batejar la seua proposta com el Model Alzira vinculant-la a l'Hospital de la Ribera (en el seu web publiciten el model), públic però de gestió totalment privada, que va ser el primer a realitzar-se d'esta manera i ha rebut el beneplàcit dels seus usuaris. Però succeeix el mateix amb la resta? Les notícies que arriben dels hospitals de Manises, Dénia, Torrevella i la sensació dels seus usuaris —que no tenen una altra opció hospitalària— no són igual de satisfactòries, i també respon a una raó senzilla. Mentre que en l'Hospital de la Ribera es van implantar tots els serveis, en la resta la Generalitat va donar llibertat a les respectives UTE per a implantar els serveis que cregueren convenients, i així ofereixen serveis molt reduïts.
Este desviament de recursos a hospitals privats va ser el principi de la política sanitària del PP valencià, però el seu cim arribaria amb el que s'ha definit com a Model Alzira. Un model en el qual, a diferència del neoliberal britànic —que impulsa a Espanya, per exemple, el govern d'Esperanza Aguirre— en el qual la construcció de l'hospital és a càrrec d'una unió temporal d'empreses (UTE) a canvi que esta en gestione l'explotació excepte en la matèria sanitària, la cessió és absoluta a la UTE, i s'estén fins i tot a la parcel·la sanitària.
El PP va batejar la seua proposta com el Model Alzira vinculant-la a l'Hospital de la Ribera (en el seu web publiciten el model), públic però de gestió totalment privada, que va ser el primer a realitzar-se d'esta manera i ha rebut el beneplàcit dels seus usuaris. Però succeeix el mateix amb la resta? Les notícies que arriben dels hospitals de Manises, Dénia, Torrevella i la sensació dels seus usuaris —que no tenen una altra opció hospitalària— no són igual de satisfactòries, i també respon a una raó senzilla. Mentre que en l'Hospital de la Ribera es van implantar tots els serveis, en la resta la Generalitat va donar llibertat a les respectives UTE per a implantar els serveis que cregueren convenients, i així ofereixen serveis molt reduïts.
"Es queden el caramel i passen els pacients cars i complicats als vertaders hospitals públics" apunta Campos, assenyalant un aspecte que deteriora notablement l'atenció dels ciutadans als quals els hi correspon acudir. I no és l'únic. La falta de control arriba a tots els àmbits, per la qual cosa la qualitat del material amb què treballen aquests hospitals depén de la voluntat exclusiva de les empreses concessionàries, sense cap supervisió de la conselleria corresponent.
Tot es vincula ja al benefici. Com denunciava recentment la diputada de Compromís, Mònica Oltra, “la gestió privada dels hospitals públics està sent clarament negativa pel que fa a la qualitat del servei que reben els usuaris, contínuament tenim exemples de decisions en quant a reducció de personal o tancament de plantes senceres d'estos hospitals que es prenen pel benefici econòmic de les empreses gestores dels centres”; un fet que afecta també al personal sanitari, que malgrat treballar en hospitals públics, en tenir gestió privada, "tenen unes condicions laborals molt pitjors que les dels seus companys d'hospitals de gestió pública realitzant exactament el mateix treball”, afegia.
Per a Campos esta situació no presenta símptomes de millora amb els canvis en la conselleria, i res indica que els futurs hospitals de Llíria, Burjassot o la Vall d'Uixó hagen de funcionar d'una altra manera. En principi, el model no ha entrat encara a València ciutat, però els projectes d'hospitals purament privats comencen a envoltar, com a aus de rapinya, la Nova Fe. Mentrestant, el Consell es nega a reobrir les tancades velles instal·lacions de La Fe per a donar serveis als ciutadans de la zona, com li demanden milers de veïns. Potser, si s'obriren, no hi hauria negoci per a tots.
Vist a: informatiu.com
0 comentarios:
Publicar un comentario