El nou model econòmic

Pel que va sabent-se de l’avantprojecte aprovat ahir pel Consell de Ministres, el Govern pareix decidit a impulsar mesures que no sols ajuden a eixir de la crisi sinò que exploren noves vies de desenvolupament. Que el Pla arribe a ser un nou model econòmic, no se sap, però menys dona una pedra. Sobre tot es bo que l’autoritat estiga implicada en reformar les relacions entre l’Estat i l’economia ara que pareix que s’apropa una segona etapa de la crisi amb el possible quebrantament d’algun país dels Emirats Arabs Units.

És d’aplaudir la reducció dels tràmits burocràtics per a la creació d’empreses i la garantia de “pronto pago” de les administracions públiques, les demores de les quals han portat a molts al tancament. És fantàstic que es tinga accés universal gratuït d’1 mega de velocitat i resulta també convenient que es facilite el mercat d’arrendament de vivenda amb majors desgravacions per a arrendataris i arrendadors.

El que més beneficiós serà per al futur pense que seran els plans d’inversió en infraestructures a mig termini comptant amb diverses fonts de financiació que inclou la UE, l’ICO, l’Estat i la participació del sector privat mitjançant les empreses mixtes (que encara estan en procés d’incubación a Espanya). Tot açò, junt a una major vigilància de les entitats financeres i la previsió de que els accionistas siguen els que voten els sous dels directius son també reformes que s’havien fet urgents amb la crisi.

Però per a parlar del “nou model productiu” farien falta altres reformes majors i amb una orientación més definidamente d’esquerra com ara altra política fiscal amb major progresivitat i la creació d’una banca pública que recalce la política económica que fins ara esta en mans d’una banca opaca sols interessada en rebre recursos públics per mantenir el seus beneficis.

D’ahí a dir que l’avantprojecte de llei de desenvolupament sostenible “retrotrae al país a los tiempos dels franquismo”, com fa el senyor Montoro, hi ha un abisme. Hi ha que reconéixer que este senyor i la dreta que representa saben molt del franquisme perquè és el règim amb el que simpatitcen i al que no condenen i l’utilitcen per a descalificar l’única proposta coherente que s’ha fet en aquest país per a eixir de la crisi. Per exemple, acusen al Govern de no baixar els impostos, però ¿hi ha algo més franquista que els impostos directes baixos e, inclús, inexistents?

Posted in: Economía